Salvador Espriu i Castelló va nàixer a Santa Coloma de Farners.
A la dècada del 1920, els 5 germans van caure malats. La cura de Salvador
va ser molt lenta, i, per afavorir la recuperació el van portar a Viladrau. La mort del seu germà Francesc i la seua malaltia li va canviar la vida. A causa de les llargues temporades que passava al llit, es va convertir en un amant de la literatura. Va morir el divendres 22 de ferbrer de 1985, i va ser enterrat a Arenys de Mar.
L'obra de Salvador Espriu es caracteritza per la barreja d'un intel•lectualisme extrem i d'un descriptivisme sovint mordaç, té una gran singularitat. La riquesa idiomàtica, la complexitat temàtica i de fonts, la capacitat per a retratar en termes transcendents la història col•lectiva, la converteixen en una de les més importants de la literatura catalana del segle XX.
Aquesta obra s'ha de definir a partir de dos eixos: la recerca de la diversitat (marcada per la relació amb la
quotidianitat, per la pluralitat de gèneres i per la diversitat de tècniques compositives que conviuen fins i tot dins d'un mateix llibre) i l'aspiració a la unitat (amb un entramat temàtic, moral i filosòfic que determina les relacions entre les diferents obres).
Segons Vicenç Llorca: "...Espriu és qui dota la literatura catalana d'una capacitat d'expressió mítica que entronca amb la gran tradició bíblica i hel·lènica. L'obra espriuana respon a una voluntat d'unitat i un rigor d'execució colpidors, com només poden fer els grans mestres."
En el seu primer llibre de poesia, "Cementiri de Sinera", va fer referència a un món destruït per la guerra que identificava amb Sinera.
Joan Triadú va escriure "Llibre de Sinera o la plenitud", on ens parla sobre "Cementiri de Sinera":
"Llibre de Sinera és senyal de plenitud en la trajectòria d'Espriu perquè s'hi fonen com enlloc, potser, l'actitud cívica i l'actitud lírica del poeta. Espriu a l'esmentat pròleg de l'Obra poètica fa observar la relació "estreta" que hi ha entre "La pell de brau" i "Llibre de Sinera", així com llur "íntima connexió" amb la resta de la seva obra. De debò que és així."
Els seus 4 llibres següents: "Les hores", "Mrs. Death", "El caminant i el mur" i "Final del laberint", formen l'anomenat cicle líric de l'obra d'Espriu. Com ha estudiat el mateix Josep M. Castellet:
"Aquests llibres tracen un camí d'interiorització que culmina amb l'experiència mística de "Final del laberint",
on Espriu segueix els principis de la teologia negativa, segons la qual Déu, cec amb relació a la humanitat,
seria "el nom del no-res", la negació del que existeix, ja que l'home no es pot referir directament a uns atributs per a ell incomprensibles".
Finalment cal dir que l'obra de Salvador Espriu continua viva gràcies, en part,
a la gran ressonància que li va proporcionar el fet que els seus poemes foren musicats i cantats per Raimon.
BIBLIOGRAFIA
Salvador Espriu
Salvador Espriu: algunes cartes i estudis sobre la seva obra
Viquipèdia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada